Observacions

Buscar informació a la xarxa és senzillament imprescindible. Hi ha dades ingents i variats, però té dos inconvenients, si més no: pot convertir-se en un laberint i no totes les dades són de la mateixa fiabilitat, ja que conviuen llocs web d'un rigor extrem amb pàgines personals de mal classificar. Aquest capítol està pensat per ajudar els professors de llatí a buscar informació i materials a la xarxa. Però també per fugir d'aquí de tant en tant i connectar amb els portals que s'hi esmenten. És una retegrafia comentada, segons els models bibliogràfics. Només s'hi pretén descriure els webs amb les dades mínimes imprescindibles. Naturalment, no és aquest l'únic lloc en el qual poden trobar-se informacions semblants. És tan sols un de més, en el qual s'intenta equilibrar les llistes amb algunes dades. Una estació de pas.

I és que, davant de la desbordant quantitat d'informació que minut a minut es penja d'Internet, hi ha la possibilitat de convertir qualsevol treball en una llista de referències a d'altres publicacions. És una cosa que, d'altra banda, va passant en les últimes dècades en el terreny de la recerca en general. La bibliografia és tan densa que el camí s'estreny fins al punt que resulta difícil, si no impossible, saber si s'estan aportant idees o ja està tot dit; si no es pot parlar fins a haver esgotat les referències o és lícit saltar entre les mates de la informació i arriscar-se a repetir-se amb l'esperança, d'entre duplicació i triplicació, tenir alguna cosa a dir.

La finalitat d'aquest treball és, dèiem, proporcionar una estació. No ja el comentari de recursos, sinó la seva preparació perquè els lectors saltin directament als llocs de referència. Els comentaris són elementals i la classificació, elemental. Per què? Abordar el tema amb originalitat en fases encara primàries, quan amb prou feines es pot fer res més que intentar organitzar recorreguts entre els centenars d'opcions que es donen, és, si més no, frustrant. N'hi ha prou amb entrar a qualsevol dels llocs per comprovar la tendència a convertir-se en una pura llista de links. Gairebé tot el que es fa reflecteix l'esforç per ordenar aquesta llarga llista de links, que, al seu torn, tendeix a convertir-se... en una altra llista de links.

Però -què hi podem fer?- en aquesta obreta d'informació didàctica, no pot faltar-hi el comentari de la xarxa -retegrafia, aracniografia?-, com no pot faltar-hi el comentari bibliogràfic. Assumirem, doncs, no ja la necessitat de coincidir amb altres publicacions editorials o a la xarxa, com les de Cristóbal Macías (2002, Estudios latinos 1), o Joan Gómez Pallarès, Pere Barreda, Ferran Clua, i no sé quants més, a la xarxa. Espero que el resultat, per més que monòton, sigui de certa utilitat.

Tampoc el problema de la llengua vehicular no és fútil. Cal acceptar que la immensa majoria dels llocs de referència són en anglès. Com que bona part, si no la majoria, són non-profit, hi hauria la possibilitat de plantejar -amb els permisos deguts- la utilitat d'una traducció. Però precisament la constant interreferencialitat d'uns webs amb altres -de nou en anglès- fa va l'intent. El professor que s'apropi a aquest treball haurà d'assumir que quan surti d'aquesta pàgina, ho trobarà quasi tot en anglès -alguna cosa hi ha en alemany, italià, francès castellà o català- i haurà d'assumir funcions de traductor, intèrpret o adaptador per a aquelles coses que decideixi incorporar a les seves classes. No és mala idea que recorri al seu col·lega de llengua anglesa i aprofiti per realitzar tasques interdisciplinàries. Qui no es consola és perquè no vol.

Si bé és cert que s'ha pretès un acostament als interessos dels professors de llatí, també s'ha acceptat un ampli espectre molt vàlid per a uns estudis secundaris basats cada vegada més en el concepte "cultura clàssica". Així, no es deixa de citar un bon nombre de webs d'història antiga o arqueologia.

I què hem de dir dels mètodes? Algun dels portals didàctics fa referència al tòpic Old wines in a new bottle, és a dir, aprofiten per declarar des de la xarxa la màxima del seu col·lectiu: "No serem moguts". Doncs, bé. Aquí s'ha preferit apartar la temptació de crítiques concretes i, al contrari, limitar-se a reconèixer, sobretot, l'immens esforç que hel·lenistes i llatinistes realitzen any rere any, dècada rere dècada, mitjà rere mitjà, siguin normativistes, estructuralistes, funcionalistes o el que s'escaigui. Els portals i el seu contingut es van desgranant simplement l'un rere l'altre i amb breus descripcions objectives del seu contingut.

Hem intentat establir una certa classificació organitzada, tot i que els portals universitaris tendeixen a incloure-ho tot (com els de Florida o Oxford, posem per cas), mentre que colleges i schools es remeten també a centres universitaris o a programes d'investigació. Tanmateix cal reconèixer a internet el mèrit d'haver aconseguit que les universitats s'ocupin de la didàctica sense patir especial complex de demèrit -encara que posant-la en un racó - i que alguns centres o persones interessades en la secundària es connectin a universitats amb la naturalitat que hauria d'haver passat des de sempre.

D'altra banda -el revers de la moneda- la major part de les vegades les pàgines de departaments universitaris confonen fonts amb eines quan es parla de didàctica, raó per la qual és millor que els professors decideixin què és didàctic o no. També algunes schools americanes -St. Margarettes amb M. Davies a càrrec seu, p. e. - competeixen amb les universitats en els seus recursos de connexió a Internet. La llista d'universitats és infinita. Així doncs, se'n citen algunes només per raó de l'interès que mostren pels temes didàctics. N'hi falten, naturalment, algunes que mereixerien ser-hi. Tot arribarà. Probablement en sobra alguna. Donada, doncs, la finalitat pragmàtica d'aqueste(s) pàgina(es), hem optat per ressenyar-los amb algunes indicacions orientatives, però deixant també a l'usuari la curiositat de descobrir la seva pròpia ruta. Molts portals cuinen els mateixos ingredients amb diferents receptes. Els usuaris, potser, podran triar segons el seu paladar.

Hem obviat, llevat d'errors -ningú no és perfecte-, els portals amb intenció comercial o de promoció editorial.

Respecte als responsables i dates dels portals, no sempre són clars, per més que es donen autories de clara vocació electrònica, com Pantelia, Conrad, Davies, Pavour i d'altres. Els citem en general i demanem disculpes a qui puguem haver oblidat. L'avantatge de la publicació electrònica és que és viva i pot actualitzar-se amb freqüència. Un avantatge que esdevé un inconvenient a l'hora de datar els portals. Curiosament, un portal que tingui l'última data de revisió, diguem, l'any 2000 presentaria certs dubtes sobre la seva utilitat (paradoxa per als qui continuen usant a les universitats bibliografies obligatòries dels anys 1950).

Pedro L. Cano